sábado, 24 de mayo de 2008
CRONOLOGIA [ 1855 - 1945 ]
• 1855 — Inici del regnat de Tsar Alejandro II.
• 1861 — Emancipació dels serfs.
• 1866 – 74 — El Terror Blanc.
• 1881 — Alejandro II és assassinat. Succeït pel Tsar Alejandro III.
• 1883 — Formació del primer grup marxista rus.
• 1894 — Començament del regnat de Nicolás II.
• 1898 — Primer Congrés del Partit Laborista Social Demòcrata de Rússia (PLSDR).
• 1900 — Fundació del Partit Socialista Revolucionari (SR).
• 1903 — Segon congrés del PLSDR. Inici del cisma entre bolxevics i menxevics.
• 1904 – 5 — Guerra rus-japonesa. Rússia surt derrotada.
• 1905 — Revolució Russa de 1905 .
-Gener — Diumenge Sagnant en Petrogrado.
-Juny — Alçament del cuirassat Potemkin en Odesa, en el Mar Negre.
-Octubre — Vaga general. Es forma el soviet de Petrogrado. — Acord Imperial de convocar eleccions a la Duma Estatal. Manifest d'Octubre.
• 1906 — Primera Duma Estatal. Primer Ministre Piotr Stolypin. Comença la reforma agrària.
• 1907 — Segona Duma Estatal, febrer–juny.
• 1907 — Tercera Duma Estatal, fins a 1912 .
• 1911 — Stolypin, assassinat.
• 1912 — Quarta Duma Estatal, fins a 1917. Separació final de bolxevics i menxevics
• 1914 — Alemanya declara la Guerra a Rússia.
• 1915 — Greus derrotes. Nicolás II es nomena a si mateix comandant en cap de l'exèrcit. Es crea el Bloc Progressista.
• 1916 — Escassesa de menjar i combustibles agreujada pels elevats preus.
• 1917 — Vagues i disturbis.
- Febrer — Manifestació per commemoració del dia de la dona obrera .
- Febrer - Juliol — Model burgès de revolució amb assemblea constitucional .
- Abril — Lenin arriba a Rússia des d'Alemanya .
- Juliol — Govern de Kerensky .
- Juliol - octubre — Aixecaments de bolxevics i tsaristes .
- Octubre — Revolució bolxevic, congrés dels soviets. Presa del palau d'hivern .
- Desembre — Signa de la pau de Brest Litovsk. Rússia perd Ucraïna, Estònia, Letònia i Lituània.
· 1918 - 1921 — Guerra civil .
· 1919 — Creació de la III internacional Komintern .
· 1918 - 1919 — Intent revolucionari .
· 1919 - 1923 — Primers congressos de la Internacional comunista. El seu auge.
· 1929 — Crisi econòmica mundial .
· 1939 — 2º guerra mundial .
· 1943 — Stalin decreta l'abolició de la Komintern .
· 1944 — Stalin decreta la dissolució del partit comunista d'EUA .
L'ÈPOCA DE STALIN
Stalin va controlar el desenvolupament d’una revolució que va conduir a l’estancament. A la seva època,de la seva manera de governar, va sorgir un comportament, l’estalinisme.
La primera tasca del governador, va ser la de portar a terme d’imposició de l’economia i de la societat socialista. L’Estat va desenvolupar una planificació econòmica per a que l’URSS es converteixi en un país industrial.
Al 1929 va començar la col·lectivització massiva de l’agricultura. Els camperols s’agruparen en kolkhozos, o granges col·lectives que s’autogovernaven, es a dir, formant cooperatives. L’objectiu de la col·lectivització era transformar l’URSS en un país industrial, i fer que el seu sector agrari fos un nucli de producció extraordinari. Es va donar principalment la prioritat a l’industria pesada, tot i així, rebien els capitals donats per l’agricultura, la mineria, ...
Las anys trenta, la revolució es va desenvolupar sobre la base d’una opressió política, i això transformar la direcció de l’Estat, en una dictadura. La lluita interna pel poder i la direcció de Stalin, va provocar que tota persona que estigués en contra de la Rússia soviètica, fos eliminada.
Entre al 1936 i 1938 es van desenvolupar els processos de Moscou, on son jutjats antics membres de PCUS, aquests processos van causar la mort de milers de persones.
Al 1935 el congrés dels Soviets va elaborar una nova constitució, que va significar l’aturada del socialisme. Els soviets eren l’organisme deliberatiu, juntament amb el govern, que estava constituït per subordinats de Stalin.
Als anys vint la política exterior soviètica pretenia mostrar l’URSS com un país pacífic disposat a ingressar als organismes internacionals,SDN.
La situació va donar un canvi dràstic alb els nous feixistes, i sobretot amb l’arribada de Hitler, amb el qual va signar un pacte, a l’agost de 1939, però aquest pacte es va trencar quan al 1941, les dues grans potències volien conquerir Polònia, cosa que va fer esclatar la segona guerra mundial, i després de que l’exèrcit alemany envaís el règim comunista, i posar-li fi.
DE LENIN A STALIN
Tot i que la Revolució Russa no va produir una revolució mundial, tal i com va anunciar Lenin, a Europa hi va haver grans moviments revolucionaris, per exemple a Hongria, a Alemanya, i fins i tot a França, a Itàlia i a Espanya.
El 1922 Lenin pateix un atac d’apoplexia i ha d’abandonar el poder. Diferents dirigents socialistes intenten reemplaçar a Lenin. La figura més destacada per succeir a Lenin era Lev Trotski, però també tenia una gran influència Stalin, com a secretari del Partit.
La lluita es va desenvolupar en tots els fronts i Trotski va resultar que era el dirigent més radical i d’idees mes fixes. A la seva posició sobre la Revolució s’hi van acostar Kamenev i Zinoviev, però el 1925 semblava que estava en una situació menys favorable, ja que va ser destituït del seu càrrec de comissari del poble per a la guerra. El resultat d’aquest enfrontament va ser el tomb de la Revolució cap a l’establiment d’un poder autoritari, en mans d’un dictador, i l’establiment d’un centralisme absolut. L’home que va encarnar aquesta direcció va ser Stalin.
Stalin va aconseguir derrotar l’oposició d’esquerra. Dins del partit Trotski en va ser el més perjudicat. Aquesta derrota va comportar la seva separació del partit i el seu desterrament a Sibèria el 1927.
La concentració del poder en mans de pocs dirigents va ser molt gran. Stalin no només va derrotar a l’oposició d’esquerra, sinó que també les posicions que defensaven Bukharin, Kaganovitx i la resta de l’oposició de dreta a la qual s’havia adherit per derrotar a Trotski. Des del 1928 va ser l’amo de tot l’Estat i del Partit i va imposar un ritme extraordinari al procés de transformació socialista.
La política de Stalin es va orientar cap a la construcció d’una societat sense propietat privada, i per això va eliminar la NEP.CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL
Durant els tres llargs anys de guerra van morir uns set milions de ciutadans. Es va imposar el règim del Partit Únic, el bolxevic, que es va començar a anomenar comunista.
Un cop acabada la guerra el país es trobava en una difícil situació econòmica. Lenin va aplicar unes lleis conegudes com la Nova Política Econòmica (NEP) i intenta de recompondre l’economia.
Gràcies a les noves polítiques econòmiques l’economia s recupera i alguns camperols com els kulaks (amos de terres extenses) s’enriqueixen.
jueves, 22 de mayo de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
