La Revolució d’Octubre va ser el moment culminant de la transformació de l’Imperi tsarista en el primer Estat socialista del món. La Revolució Soviètica va fer els seus passos essencials abans de la mort del seu inspirador i líder, Lenin, el 1924.
Les jornades d’octubre
La decisió bolxevic de promoure la insurrecció com l’única via possible per a la revolució proletària va precipitar els esdeveniments. Amb l’accés d’un bolxevic, Lev Davidovitx Trotski, a la presidència del soviet de Petrograd, es va convertir en el centre de l’oposició al règim republicà.
El 25 d’octubre quan estava convocada la reunió del II Congrés dels Soviets de tot Rússia, va ser el dia escollit per a la insurrecció. S’hi van unir grups d’obrers armats procedents dels barris on els bolxevics tenien majoria, van aconseguir apoderar-se dels llocs clau.
La construcció de l’Estat dels soviets
La Revolució es va consumar per la ràpida acció de les masses armades i pel suport d’organitzacions decisives com els soviets. Lenin es va convertir en el líder indiscutible.
L’Assemblea constituent, era l’organisme previst pel govern provisional per transformar el règim, va celebrar una única sessió i el 1918 va ser dissolta
El govern de la nova Rússia soviètica va estar format per l’anomenat Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin.
Les institucions de l’Estat van quedar establertes en un congrés dels soviets. El Poder executiu era exercit pel Consell de Comissaris del Poble o ministres.
El Consell de Comissaris va decretar: l’expropiació de les terres de la Corona, de l’Església i de la noblesa, que van passar als pagesos que les explotaven. Va establir el control obrer sobre les empreses que tenien més de cinc treballadors i la nacionalització de la banca.
Un altre dels primers decrets dels bolxevics va ser la retirada del país de la Primera Guerra Mundial i l’establiment de la pau, que Lenin considerava imprenscindible per poder avançar en la revolució.
La guerra civil i el comunisme de guerra
La resistència contra els bolxevics va estar inspirada i dirigida per una fracció del vell exèrcit tsarista, per membres de les antigues classes privilegiades i de la pagesia propietària i per unes determinades ètnies. Aquests oponents a la fi van formar l’anomenat Exèrcit Blanc, al costat d’aquests també va lluitar la legió txeca.
La pressió de l’Exèrcit Blanc durant els primers mesos va ser molt forta, i el 1918 els bolxevics van prendre la decisió d’executar el tsar i la seva família. Els èxits de l’Exèrcit Roig van anar augmentant, fins que el 1921 es va declarar vencedor de la guerra.
De la NEP a la mort de Lenin
L’objectiu de la NEP (nova política econòmica) era augmentar ràpidament la producció i millorar les condicions de vida de la població. Com a resultat de la NEP, la producció agrícola i industrial va millorar notablement.
La nova política econòmica propugnada per Lenin també va obrir un seriós debat en el si del partit entre les tendències més conservadores, que defensaven el manteniment d’una economia mixta, i les radicals propugnaven l’estatalització ràpida de tota la producció.
0 comentarios:
Publicar un comentario