Les aliances internacionals subscrites pel tsarisme van comprometre Rússia en la Primera Guerra Mundial, al costat d’Anglaterra i de França. La guerra va ser un desastre per als russos, estaven mal preparats,mal equipats i patien greus dificultats econòmiques. Les derrotes davant d’Alemanya no van trigar a produir-se i les pèrdues territorials, econòmiques demogràfiques van ser molt importants. El desastre militar i l’enfonsament econòmic van provocar un intens descontentament entre la població civil i militar, cosa que va portar una nova revolució.
La caiguda del tsarisme
La revolució va començar a la capital, Petrograd, el 23 de febrer de 1917. En aquesta revolució, s’hi van reflectir totes les dificultats de lla modernització de l’Imperi i la ineficàcia de les reformes empreses des dels inicis del segle.
El seu origen va ser la situació desastrosa de la població i dels combatents, derivada de la guerra, la manca d’aliments, les derrotes militars i l’elevat nombre de víctimes en el camp de batalla.
La població va sortir al carrer demanant la fi de la guerra i la millora de les condicions de vida. El dia 27 de febrer es va produir una vaga general. Els soviets, o assemblees d’obrers i soldats, i els diversos grups revolucionaris van tractar de canalitzar el procés de canvi. La negativa del tsar a abandonar la guerra va ser decisiva, i la pressió dels partits, el tsar va decidir abdicar.
La duma va ser l’organisme principal i, va imposar un govern provisional que estava presidit pel príncep Livov. El nou govern va prometre reformes polítiques i socials, i alhora es comprometia a convocar una assemblea constituent per decidir el destí polític de Rússia. Pretenia seguir fidel a les aliances militars i va mantenir Rússia en la guerra.
L’aprofundiment de la guerra
Arriba a Petrograd el líder dels bolxevics, Lenin.
Lenin havia viscut exiliat a Suïssa des de la revolució del 1905. El seu retorn a Rússia es va produir el 3 d’abril d’aquell 1917. Des de la seva arribada a Rússia Lenin, en un article conegut amb el nom de Tesis d’abril va mantenir en tot moment que la Revolució havia de superar la seva fase burgesa per convertir-se en una revolució del proletariat. Va fer una crida en favor de la sortida immediata de la guerra, es va mostrar partidari de retirar el suport dels soviets al govern provisional, i també de prendre el poder per la via insurreccional.
El poble exigia subsidis per als soldats, repartiment de terres, abandó de la guerra i constitució efectiva d’una república. Livov va ser substituït home partidari d’aprofundir en les reformes, Alexis Kerenski. Lenin va haver de fugir i d’amagar-se. Les coses van empitjorar, el mes d’agost, un general partidari del tsarisme, Kornilov, va intentar un cop d’Estat. Kerenski va aconseguir vèncer aquella temptativa amb el suport del soviet i dels bolxevics.
0 comentarios:
Publicar un comentario