Tot i que la Revolució Russa no va produir una revolució mundial, tal i com va anunciar Lenin, a Europa hi va haver grans moviments revolucionaris, per exemple a Hongria, a Alemanya, i fins i tot a França, a Itàlia i a Espanya.
El 1922 Lenin pateix un atac d’apoplexia i ha d’abandonar el poder. Diferents dirigents socialistes intenten reemplaçar a Lenin. La figura més destacada per succeir a Lenin era Lev Trotski, però també tenia una gran influència Stalin, com a secretari del Partit.
La lluita es va desenvolupar en tots els fronts i Trotski va resultar que era el dirigent més radical i d’idees mes fixes. A la seva posició sobre la Revolució s’hi van acostar Kamenev i Zinoviev, però el 1925 semblava que estava en una situació menys favorable, ja que va ser destituït del seu càrrec de comissari del poble per a la guerra. El resultat d’aquest enfrontament va ser el tomb de la Revolució cap a l’establiment d’un poder autoritari, en mans d’un dictador, i l’establiment d’un centralisme absolut. L’home que va encarnar aquesta direcció va ser Stalin.
Stalin va aconseguir derrotar l’oposició d’esquerra. Dins del partit Trotski en va ser el més perjudicat. Aquesta derrota va comportar la seva separació del partit i el seu desterrament a Sibèria el 1927.
La concentració del poder en mans de pocs dirigents va ser molt gran. Stalin no només va derrotar a l’oposició d’esquerra, sinó que també les posicions que defensaven Bukharin, Kaganovitx i la resta de l’oposició de dreta a la qual s’havia adherit per derrotar a Trotski. Des del 1928 va ser l’amo de tot l’Estat i del Partit i va imposar un ritme extraordinari al procés de transformació socialista.
La política de Stalin es va orientar cap a la construcció d’una societat sense propietat privada, i per això va eliminar la NEP.
0 comentarios:
Publicar un comentario