sábado, 24 de mayo de 2008
CRONOLOGIA [ 1855 - 1945 ]
• 1855 — Inici del regnat de Tsar Alejandro II.
• 1861 — Emancipació dels serfs.
• 1866 – 74 — El Terror Blanc.
• 1881 — Alejandro II és assassinat. Succeït pel Tsar Alejandro III.
• 1883 — Formació del primer grup marxista rus.
• 1894 — Començament del regnat de Nicolás II.
• 1898 — Primer Congrés del Partit Laborista Social Demòcrata de Rússia (PLSDR).
• 1900 — Fundació del Partit Socialista Revolucionari (SR).
• 1903 — Segon congrés del PLSDR. Inici del cisma entre bolxevics i menxevics.
• 1904 – 5 — Guerra rus-japonesa. Rússia surt derrotada.
• 1905 — Revolució Russa de 1905 .
-Gener — Diumenge Sagnant en Petrogrado.
-Juny — Alçament del cuirassat Potemkin en Odesa, en el Mar Negre.
-Octubre — Vaga general. Es forma el soviet de Petrogrado. — Acord Imperial de convocar eleccions a la Duma Estatal. Manifest d'Octubre.
• 1906 — Primera Duma Estatal. Primer Ministre Piotr Stolypin. Comença la reforma agrària.
• 1907 — Segona Duma Estatal, febrer–juny.
• 1907 — Tercera Duma Estatal, fins a 1912 .
• 1911 — Stolypin, assassinat.
• 1912 — Quarta Duma Estatal, fins a 1917. Separació final de bolxevics i menxevics
• 1914 — Alemanya declara la Guerra a Rússia.
• 1915 — Greus derrotes. Nicolás II es nomena a si mateix comandant en cap de l'exèrcit. Es crea el Bloc Progressista.
• 1916 — Escassesa de menjar i combustibles agreujada pels elevats preus.
• 1917 — Vagues i disturbis.
- Febrer — Manifestació per commemoració del dia de la dona obrera .
- Febrer - Juliol — Model burgès de revolució amb assemblea constitucional .
- Abril — Lenin arriba a Rússia des d'Alemanya .
- Juliol — Govern de Kerensky .
- Juliol - octubre — Aixecaments de bolxevics i tsaristes .
- Octubre — Revolució bolxevic, congrés dels soviets. Presa del palau d'hivern .
- Desembre — Signa de la pau de Brest Litovsk. Rússia perd Ucraïna, Estònia, Letònia i Lituània.
· 1918 - 1921 — Guerra civil .
· 1919 — Creació de la III internacional Komintern .
· 1918 - 1919 — Intent revolucionari .
· 1919 - 1923 — Primers congressos de la Internacional comunista. El seu auge.
· 1929 — Crisi econòmica mundial .
· 1939 — 2º guerra mundial .
· 1943 — Stalin decreta l'abolició de la Komintern .
· 1944 — Stalin decreta la dissolució del partit comunista d'EUA .
L'ÈPOCA DE STALIN
Stalin va controlar el desenvolupament d’una revolució que va conduir a l’estancament. A la seva època,de la seva manera de governar, va sorgir un comportament, l’estalinisme.
La primera tasca del governador, va ser la de portar a terme d’imposició de l’economia i de la societat socialista. L’Estat va desenvolupar una planificació econòmica per a que l’URSS es converteixi en un país industrial.
Al 1929 va començar la col·lectivització massiva de l’agricultura. Els camperols s’agruparen en kolkhozos, o granges col·lectives que s’autogovernaven, es a dir, formant cooperatives. L’objectiu de la col·lectivització era transformar l’URSS en un país industrial, i fer que el seu sector agrari fos un nucli de producció extraordinari. Es va donar principalment la prioritat a l’industria pesada, tot i així, rebien els capitals donats per l’agricultura, la mineria, ...
Las anys trenta, la revolució es va desenvolupar sobre la base d’una opressió política, i això transformar la direcció de l’Estat, en una dictadura. La lluita interna pel poder i la direcció de Stalin, va provocar que tota persona que estigués en contra de la Rússia soviètica, fos eliminada.
Entre al 1936 i 1938 es van desenvolupar els processos de Moscou, on son jutjats antics membres de PCUS, aquests processos van causar la mort de milers de persones.
Al 1935 el congrés dels Soviets va elaborar una nova constitució, que va significar l’aturada del socialisme. Els soviets eren l’organisme deliberatiu, juntament amb el govern, que estava constituït per subordinats de Stalin.
Als anys vint la política exterior soviètica pretenia mostrar l’URSS com un país pacífic disposat a ingressar als organismes internacionals,SDN.
La situació va donar un canvi dràstic alb els nous feixistes, i sobretot amb l’arribada de Hitler, amb el qual va signar un pacte, a l’agost de 1939, però aquest pacte es va trencar quan al 1941, les dues grans potències volien conquerir Polònia, cosa que va fer esclatar la segona guerra mundial, i després de que l’exèrcit alemany envaís el règim comunista, i posar-li fi.
DE LENIN A STALIN
Tot i que la Revolució Russa no va produir una revolució mundial, tal i com va anunciar Lenin, a Europa hi va haver grans moviments revolucionaris, per exemple a Hongria, a Alemanya, i fins i tot a França, a Itàlia i a Espanya.
El 1922 Lenin pateix un atac d’apoplexia i ha d’abandonar el poder. Diferents dirigents socialistes intenten reemplaçar a Lenin. La figura més destacada per succeir a Lenin era Lev Trotski, però també tenia una gran influència Stalin, com a secretari del Partit.
La lluita es va desenvolupar en tots els fronts i Trotski va resultar que era el dirigent més radical i d’idees mes fixes. A la seva posició sobre la Revolució s’hi van acostar Kamenev i Zinoviev, però el 1925 semblava que estava en una situació menys favorable, ja que va ser destituït del seu càrrec de comissari del poble per a la guerra. El resultat d’aquest enfrontament va ser el tomb de la Revolució cap a l’establiment d’un poder autoritari, en mans d’un dictador, i l’establiment d’un centralisme absolut. L’home que va encarnar aquesta direcció va ser Stalin.
Stalin va aconseguir derrotar l’oposició d’esquerra. Dins del partit Trotski en va ser el més perjudicat. Aquesta derrota va comportar la seva separació del partit i el seu desterrament a Sibèria el 1927.
La concentració del poder en mans de pocs dirigents va ser molt gran. Stalin no només va derrotar a l’oposició d’esquerra, sinó que també les posicions que defensaven Bukharin, Kaganovitx i la resta de l’oposició de dreta a la qual s’havia adherit per derrotar a Trotski. Des del 1928 va ser l’amo de tot l’Estat i del Partit i va imposar un ritme extraordinari al procés de transformació socialista.
La política de Stalin es va orientar cap a la construcció d’una societat sense propietat privada, i per això va eliminar la NEP.CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL
Durant els tres llargs anys de guerra van morir uns set milions de ciutadans. Es va imposar el règim del Partit Únic, el bolxevic, que es va començar a anomenar comunista.
Un cop acabada la guerra el país es trobava en una difícil situació econòmica. Lenin va aplicar unes lleis conegudes com la Nova Política Econòmica (NEP) i intenta de recompondre l’economia.
Gràcies a les noves polítiques econòmiques l’economia s recupera i alguns camperols com els kulaks (amos de terres extenses) s’enriqueixen.
jueves, 22 de mayo de 2008
LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE
La Revolució d’Octubre va ser el moment culminant de la transformació de l’Imperi tsarista en el primer Estat socialista del món. La Revolució Soviètica va fer els seus passos essencials abans de la mort del seu inspirador i líder, Lenin, el 1924.
Les jornades d’octubre
La decisió bolxevic de promoure la insurrecció com l’única via possible per a la revolució proletària va precipitar els esdeveniments. Amb l’accés d’un bolxevic, Lev Davidovitx Trotski, a la presidència del soviet de Petrograd, es va convertir en el centre de l’oposició al règim republicà.
El 25 d’octubre quan estava convocada la reunió del II Congrés dels Soviets de tot Rússia, va ser el dia escollit per a la insurrecció. S’hi van unir grups d’obrers armats procedents dels barris on els bolxevics tenien majoria, van aconseguir apoderar-se dels llocs clau.
La construcció de l’Estat dels soviets
La Revolució es va consumar per la ràpida acció de les masses armades i pel suport d’organitzacions decisives com els soviets. Lenin es va convertir en el líder indiscutible.
L’Assemblea constituent, era l’organisme previst pel govern provisional per transformar el règim, va celebrar una única sessió i el 1918 va ser dissolta
El govern de la nova Rússia soviètica va estar format per l’anomenat Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin.
Les institucions de l’Estat van quedar establertes en un congrés dels soviets. El Poder executiu era exercit pel Consell de Comissaris del Poble o ministres.
El Consell de Comissaris va decretar: l’expropiació de les terres de la Corona, de l’Església i de la noblesa, que van passar als pagesos que les explotaven. Va establir el control obrer sobre les empreses que tenien més de cinc treballadors i la nacionalització de la banca.
Un altre dels primers decrets dels bolxevics va ser la retirada del país de la Primera Guerra Mundial i l’establiment de la pau, que Lenin considerava imprenscindible per poder avançar en la revolució.
La guerra civil i el comunisme de guerra
La resistència contra els bolxevics va estar inspirada i dirigida per una fracció del vell exèrcit tsarista, per membres de les antigues classes privilegiades i de la pagesia propietària i per unes determinades ètnies. Aquests oponents a la fi van formar l’anomenat Exèrcit Blanc, al costat d’aquests també va lluitar la legió txeca.
La pressió de l’Exèrcit Blanc durant els primers mesos va ser molt forta, i el 1918 els bolxevics van prendre la decisió d’executar el tsar i la seva família. Els èxits de l’Exèrcit Roig van anar augmentant, fins que el 1921 es va declarar vencedor de la guerra.
De la NEP a la mort de Lenin
L’objectiu de la NEP (nova política econòmica) era augmentar ràpidament la producció i millorar les condicions de vida de la població. Com a resultat de la NEP, la producció agrícola i industrial va millorar notablement.
La nova política econòmica propugnada per Lenin també va obrir un seriós debat en el si del partit entre les tendències més conservadores, que defensaven el manteniment d’una economia mixta, i les radicals propugnaven l’estatalització ràpida de tota la producció.
LA REVOLUCIÓ DEL FEBRER
Les aliances internacionals subscrites pel tsarisme van comprometre Rússia en la Primera Guerra Mundial, al costat d’Anglaterra i de França. La guerra va ser un desastre per als russos, estaven mal preparats,mal equipats i patien greus dificultats econòmiques. Les derrotes davant d’Alemanya no van trigar a produir-se i les pèrdues territorials, econòmiques demogràfiques van ser molt importants. El desastre militar i l’enfonsament econòmic van provocar un intens descontentament entre la població civil i militar, cosa que va portar una nova revolució.
La caiguda del tsarisme
La revolució va començar a la capital, Petrograd, el 23 de febrer de 1917. En aquesta revolució, s’hi van reflectir totes les dificultats de lla modernització de l’Imperi i la ineficàcia de les reformes empreses des dels inicis del segle.
El seu origen va ser la situació desastrosa de la població i dels combatents, derivada de la guerra, la manca d’aliments, les derrotes militars i l’elevat nombre de víctimes en el camp de batalla.
La població va sortir al carrer demanant la fi de la guerra i la millora de les condicions de vida. El dia 27 de febrer es va produir una vaga general. Els soviets, o assemblees d’obrers i soldats, i els diversos grups revolucionaris van tractar de canalitzar el procés de canvi. La negativa del tsar a abandonar la guerra va ser decisiva, i la pressió dels partits, el tsar va decidir abdicar.
La duma va ser l’organisme principal i, va imposar un govern provisional que estava presidit pel príncep Livov. El nou govern va prometre reformes polítiques i socials, i alhora es comprometia a convocar una assemblea constituent per decidir el destí polític de Rússia. Pretenia seguir fidel a les aliances militars i va mantenir Rússia en la guerra.
L’aprofundiment de la guerra
Arriba a Petrograd el líder dels bolxevics, Lenin.
Lenin havia viscut exiliat a Suïssa des de la revolució del 1905. El seu retorn a Rússia es va produir el 3 d’abril d’aquell 1917. Des de la seva arribada a Rússia Lenin, en un article conegut amb el nom de Tesis d’abril va mantenir en tot moment que la Revolució havia de superar la seva fase burgesa per convertir-se en una revolució del proletariat. Va fer una crida en favor de la sortida immediata de la guerra, es va mostrar partidari de retirar el suport dels soviets al govern provisional, i també de prendre el poder per la via insurreccional.
El poble exigia subsidis per als soldats, repartiment de terres, abandó de la guerra i constitució efectiva d’una república. Livov va ser substituït home partidari d’aprofundir en les reformes, Alexis Kerenski. Lenin va haver de fugir i d’amagar-se. Les coses van empitjorar, el mes d’agost, un general partidari del tsarisme, Kornilov, va intentar un cop d’Estat. Kerenski va aconseguir vèncer aquella temptativa amb el suport del soviet i dels bolxevics.
LA REVOLUCIÓ DEL 1905
Durant el regnat del tsar Nicolau II va haver-hi una gran agitació social i política. La derrota militar a la guerra contra el Japó, per rivalitats a l’Extrem Orient (1904), i la crisi econòmica derivada de la situació bèl.lica van ser els detonants perquè esclatés un moviment revolucionari el 1905. Durant aquesta revolta del 1905 va ser quan es va crear els soviets, unes assemblees populars compostes d’obrers i pagesos.
Després de la revolució del 1905, els governs del tsar Nicolau II van emprendre algunes reformes. Es va convocar una duma o assembles legislativa i el ministre Stolypin va proposar reformes de la propietat agrària.
martes, 20 de mayo de 2008
L'OPOSICIÓ AL TSARISME
Les males condicions de vida de la pagesia van afavorir l’aparició dels primers moviments populistes , que defensaven la transformació de la societat camperola i eliminar el règim tsarista.
Entre els obrers de les societats industrials es van difondre idees revolucionaries i es van començar a organitzar per rebel·lar-se contra el sistema injust i opressor que patien. Davant de les protestes camperoles, el govern va decidir iniciar una sèrie de petites reformes, com abolir la servitud o permetre l’entrada de capitals estrangers per a la instal·lació de noves indústries.
L’any 1905 Rússia perd la guerra amb Japó, y el país es troba es una situació de debilitat política, la oposició aprofita per a crear una revolta a Sant Petesburg. Com a mesura de reacció el tsar va reprimir als manifestants. Tot i això el tsar accepta les queixes i permet la creació d’un nou Parlament, anomenat Duma. Es va crear per treballar paral·lelament amb el tsar, però quan aquest va ser pressionat, automàticament la va dissoldre.
Mentrestant Rússia havia entrat a la primera Guerra Mundial i la seva economia estava estancada degut a els costosos costos de la guerra.
Els camperols, els soldats i els obrera eren els tres grups més perjudicats del moment del país i es van organitzar formant els soviets. Els soviets van ser els principals organitzadors de la revolta socialista en contra del règim autòcrata.
Després de la revolució el tsar va abdicar i novament les idees
liberals van prosperar. La Duma, formada per demòcrates i socialistes van implantar noves mesures polítiques com la divisió de poders, la sobirania popular, la llibertat religiosa i de premsa...
Els soviets dirigits per Lenin formen el partit bolxevic i es revelen per arribar al poder i formar el Consell de Comissaris del Poble, que van començar a donar resposta a la gent pobre i que pitjor condicions de vida tenien. Algunes de les mesures van ser:
· Posar en mans de la pagesia la terra dels terratinents.
· Els amos de les fàbriques van mantenir la seva propietat però la producció va ser controlada pels obrers.
· Es van nacionalitzar els bancs, els transports com els ferrocarrils i els vaixells, i les grans empreses.
· També es va rebutjar el deute extern.
Aquesta revolució socialista va sorprendre al món occidental, pel que diversos països com Anglaterra o França van donar suport a l’exèrcit blanc, comandat per generals tsaristes, per rebel·lar-se contra el nou règim. L’exèrcit vermell, organitzat per Trosky (el segon de Lenin) va estar protegit per la resta del país i va aconseguir formar un exèrcit de tres milions de soldats en poc temps. Gràcies a això els bolxevics van obtenir la victòria. El govern rus va nacionalitzar totes les empreses i va obligar a els camperols a entregar el excedent de la seva producció agrícola, d’aquesta manera aconseguia assegurar el pa a tota la població durant la guerra civil.
INTRODUCCIÓ:
El procés revolucionari s’inicia en l’Imperi tsarista en 1905 i acaba a l’octubre de 1917. La Revolució Russa fa transformar un país governat per un autòcrata a una república federal socialista.
La revolució social russa es va convertir en un model per a la resta de països revolucionaris, com la China i Cuba.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
